Tot just falta un mes per a les properes eleccions municipals; és l’hora, doncs, de fer balanç d’aquesta legislatura sobre el què s’ha fet i el que no, o com s’han fet les coses des del govern i també des de l’oposició. Tanmateix, no importa el color polític del govern local per afirmar que a Ripollet hi manca un model i projecte de futur per a la ciutat, la qual cosa fa que àmbits de la pròpia administració no compleixin els criteris d’eficiència i eficàcia que la ciutadania requereix i necessita. D’aquesta manera es dificulta molt la tasca de resoldre els reptes i problemàtiques actual de Ripollet. És per això que en aquest article exposo la meva proposta per instar a la reflexió i el debat.
En primer lloc, la definició del nou model de ciutat per a Ripollet passa per la construcció de majories àmplies de consens, és a dir, per la suma d’esforços entre diferents persones que formen part de l’entramat social, polític, associatiu, econòmic i ciutadà del municipi. En segon lloc, cal promoure nous lideratges; cal una renovació en els diferents sectors de la nostra societat per tal de posar en valor persones amb nou talent i noves idees, i noves generacions que estiguin decidides a influir en la vida pública. En tercer lloc, cal un lideratge públic ferm i disposat a liderar la transformació de la ciutat; necessitem una administració pública forta amb totes les eines i mecanismes per garantir l’aplicació de polítiques públiques valentes. En quart lloc, cal repensar els àmbits de la vida política per establir nous espais de debat, consulta i decisió; en aquest sentit, no només els agents socials, culturals i ciutadans han de tenir més veu, sinó que també s’ha de poder establir noves formes d’interacció amb el sector privat amb supervisió i auditoria pública permaments. I en cinquè lloc, cal dotar-nos d’una sèrie de valors comuns que estiguin basats en les lluites a favor de més justícia social (sanitat i educació públiques, dret habitatge digne, pobresa zero…), més drets i llibertats civils (feminisme, LGBT+, dret animals…) i més justícia sostenible econòmicament i medi ambientalment (lluita contra el canvi climàtic, residus zero, economia circular, promoció de l’economia local, PIMES i autònoms…).
A partir d’aquest model, caldrà dibuixar un projecte amb propostes que puguin resoldre els reptes actuals de Ripollet. El principal repte de la ciutat és l’actual problemàtica de l’habitatge: s’ha de replantejar el parc d’habitatge local que disposem (social i públic, o privat), quines mesures o mecanismes des de l’administració s’han d’adoptar (ajudes al lloguer, compra d’habitatge social, etc.) o quines transformacions urbanístiques són les més adient (rehabilitació d’edificis o construcció de nous). L’urbanisme pot ser l’eina de transformació del territori que ens permeti millorar l’habitatge, però també la qüestió de la connectivitat i els espais públics. Cal una planificació urbanística sostenible general de ciutat i dels seus barris, passant des de la rehabilitació d’habitatges fins a la construcció de noves vies que permetin connectar-nos amb el territori que ens envolta. Hi ha barris de Ripollet que necessiten intervencións específiques i adaptades a la seva realitat i necessitats com Pont Vell – Can Tiana o el Centre – Nucli Antic. A més a més, els serveis municipals han de ser garants de bona gestió pública i de qualitat. Ripollet actualment només fa recollida selectiva del 36% dels residus, cal una bona gestió dels residus i la neteja municipals, així com també de l’aigua, el clavegueram, la grua, el transport, etc. I per fer-ho cal explorar noves maneres de gestió pública o mancomunada amb altres municipis.
En segon lloc, l’ocupació és una assignatura pendent des de fa anys; és per això que fa falta crear espais de generació de riquesa: apostar per nova indústria i noves empreses, promoure el comerç local o reinventar el mercat. Això passaria per transformar el PMO en un centre de promoció econòmica important que planifiqués tots aquests aspectes per tal d’establir mecanismes i fer propostes en matèria fiscal (per compensar la pressió fiscal que s’exerceix sobre la ciutadania actualment), en formació (formar a la ciutadania en diferents àrees, fer plans d’ocupació especials, etc.) o en promoció (fomentar la cooperació entre empreses i administració locals, crear xarxes de col·laboració entre les PIMES i comerços locals, promoure la creació de cooperatives locals, etc.).
En tercer lloc, juntament amb aquestes polítiques urbanístiques i econòmiques, s’ha d’impulsar una transformació social del tot necessària. Per una banda, cal convertir serveis socials en el node central de previsió, control, atenció i cura de les problemàtiques socials locals. Per una altra, cal reformular tots els serveis i aspectes de la comunitat educativa, de salut, cultural, de joves i esportiva com a pilars fonamental socials, i aplicar una entesa entre aquestes coordinadament. A més a més, en matèria de drets, cal establir eines i mecanismes de control, atenció i denúncia de casos de discriminació o odi de qualsevol tipus a col·lectius vulnerables. Necessitem ser una ciutat de respecte i tolerant on també les persones migrants tinguin veu i drets perquè Ripollet serà una ciutat d’acollida o no serà. Així com també fa falta realitzar una bona planificació per assolir les millors condicions de benestar animal amb protocols d’actuació i coordinació pels animals abandonats, les colònies de gats i els casos de maltractament.
En quart lloc, cal una feminització de tots els aspectes i espais de la vida pública de la ciutat a partir d’una agenda política feminista concreta que permeti l’empoderament real de les dones, l’assoliment de quotes de representació femenina a tots els àmbits i el foment de la coeducació entre homes i dones per tal de construir una societat més lliure i justa.
I, en cinquè i últim lloc, cal realitzar una transformació democràtica a partir de la transformació de la pròpia administració local. La prioritat ha d’estar basada en aplicar mesures de transparència (portal web, canal d’informació, codis i manuals de bones pràctiques, auditories públiques, etc.) i de participació (espais de debat i consulta, processos participatius, elaboració d’un reglament, etc.). A més a més, com a mesura democratitzadora, cal apostar per aplicar la perspectiva de gènere i interseccional (tenint en compte qualsevol altre condició) per tal d’afavorir polítiques públiques justes i de màxima qualitat. I també cal establir un control i anàlisi de qualitat de les polítiques públiques periodicàment per garantir el bon funcionament i aplicació de les accions públiques.
Totes aquestes propostes han de permetre situar Ripollet en la ciutat de primera que es mereix. Si aspirem a ser grans, cal pensar en gran, cal esdevenir una ciutat metropolitana i a favor de la gent perquè Ripollet és la gent; cal repensar Ripollet, de baix a dalt.
Ara vénen dies de paraules, però el que la gent necessita ara són fets. Esperem que els partits polítics locals estiguin a l’altura del moment; però, aquesta és una feina que ens correspon a tothom per tal de fer-ho possible.
Fem-ho!
